Després del traspeus a Vic de la setmana passada, els de Sants van reaccionar guanyant a la pista d'un inprevisible Manresa (equip que l'any passat ens va guanyar de 20 al mateix camp). Com el marcador diu, va ser un partit de molta tensió, nervis i poc encert pels dos equips.

A la mitja part, els de Sants guanyaven de 10 punts de diferència fruit d'una major intensitat defensiva i d'una mica més d'encert en els llançaments de perímetre i de sota de l'aro. A partit d'aquí, els de
Manresa no van dessistir i van anar ajustant el marcador fins arribar, a falta d'1 minut per acabar el partit, a aconseguir la seva primera ventatge en el partit: +1 amb un bàsquet força complicat.

Però els de lila no es van possar nerviosos i des de la línia de tirs lliures (si, llegiu bé, des de la línia de tirs lliures) i amb 2 recuperacions de pilota en els seus últims dos atacs, van assegurar una victòria importantíssima.

De totes maneres cal dir, que guanyant de 3 punts a falta de 8 segons per finalitzar el partit, els nostres van cometre una falta quan el rival tirava un triple impossible per empatar el partit i forçar la prorroga. Resultat: més emoció per tots, 3 tirs lliures per forçar la pròrroga i màxima pressió pel jugador del Manresa. Per sort, va fallar el primer tir lliure cosa que ens permetia celebrar la victòria mentre es tiraven els altres dos tirs lliures ja sense pressió.  

La setmana que vé, Montgat a casa a una hora poc habitual per tots nosaltres. Dissabte a les 5 de la tarda al Jac.

Som equip, som JAC!!!