El JAC (Infantil A) cau en la primera ronda de les fases contra el Granollers (-2 PUNTS en el total).
Eliminatòria a dos partits un dissabte i l’altre diumenge. Solament puc parlar del d’ahir ja que el de dissabte, per raons de feina, me’l vaig perdre.

El JAC (Infantil A) cau en la primera ronda de les fases contra el Granollers (-2 PUNTS en el total).
Eliminatòria a dos partits un dissabte i l’altre diumenge. Solament puc parlar del d’ahir ja que el de dissabte, per raons de feina, me’l vaig perdre.

Anàvem a Granollers amb una diferencia en contra de -5 punts i els jugadors del JAC van demostrar que poden fer grans coses de fet ho van demostrar tant dissabte com ahir. Amb el marcador que es registrava al final del 1er. temps (27 – 40) ens donava esperances de poder passar la ronda. Quina intensitat defensiva, quina força en l’atac, amb les carències que hem tingut sempre sota els taulells, però amb totes les ganes del mon.

La segona part, i sense relaxació per part de cap dels dos equips, els nostres han notat una mica el nerviosisme de que podíem assolir l’objectiu, alguna passada una mica tova, alguna entrada fallida, alguna precipitació, juntament amb un parell de decisions dels arbitres una mica difuses...  van fer que els de casa s’anessin acostant fins arribar a tenir un empat en el marcador quedant poc temps per la reacció visitant.

De totes formes els de Sants no van llençar el partit i fins els últims segons van tenir la eliminatòria a la mà. Finalment un 67 – 70 ens deixa fora, però també ens deixa una molt bona sensació, una sensació de que aquest equip pot fer moltes i grans coses, de que casi des de cero, s’ha aconseguit pol·lir un bon projecte, una bona pinya, un bon equip. 

Hem plantat cara a un dels equips que figuren com a candidats per arribar lluny en aquestes fases i segur que hem callat moltes boques que ens donaven per eliminats abans de començar a jugar els partits.
La decepció inicial i els plors del jugadors no han de fer més que projectar la voluntat de millora i la implicació de 12 nanos i 3 entrenadors que ho han donat tot per poder arribar molt lluny  aquest any i ho han aconseguit i que,de segur, arribaran lluny en les properes temporades.

(Encara que parli en primera persona, vull fer extensiu aquest text a tots el components del equip).

Començarem un dia de Setembre, amb molta il·lusió, amb molta implicació i nervis després d’un mes de selecció. Us he de confessar que hem va emocionar el moment en que el Bernat va donar el “OK” a la Mari.

Amb una rebuda en un nou equip per el meu fill i per a nosaltres. Una rebuda meravellosa, una rebuda que ens feia sentir com a casa, com a la escola, ens sentíem i ens sentim entre amics, però el que és més important es que els nostres fills es senten entre amics també.

Partits de pre-temporada, acoblament del equip, treball i més treball i una prèvia bastant còmoda, encara que amb algun que altre sobresurt, propi de un grup al que li falta el coneixement, el rodatge i la confiança que dona el temps y la convivència.

Finalment arribem a A1, primer objectiu complert. En A1 i amb les decisions federatives ens emmarquen en un dels grups sense els bèsties negres del Barça i la Penya, encara que tenim un equip dels del grup dels forts, el Sant Pep.

Van passant els partits i el conjunt comença a veure’s , es comença a notar. Tenim dies bons i dies no tan bons. Emprenyades y felicitacions, viatges i grans jornades en el “JAC Arena”, dissabtes basquet-gastronómics  i torneigs. (AESE – Ibiza).

Acabem tercers a la fase regular d’A1 i ens toca el Granollers, segon del seu grup.

Vull donar les gràcies als “coaches”, molt bona feina, heu aconseguit equilibrar i treure suc d’un nou grup i hem gaudit molt aquesta temporada.

Vull donar les gràcies als pares i mares, hem viscut molt, hem patit i hem gaudit, hem suat i ens hem barallat, però ens ha unit un gran esport i un gran equip: EL JAC Sants Infantil.

I sobretot  donar les gràcies a 12 nanos que s’han deixat la pell als partits, que han sabut com confiar en els altres amb els ulls tancats, que han vist con “Si som UN, SOM JAC”.

Aquets 12 vailets, ens han ensenyat moltes coses, ens han demostrat moltes coses, ens han fet emocionar tantes vegades durant aquesta temporada i els nanos que hes han dit que no hi ha opció per el desànim.
Vull donar les gràcies a els 12 jugadors, als que ja hi eren al arribar i als que, com nosaltres, venien de nou, als alts i als baixets, als ràpids i als no tan ràpids, a tots un miler de gràcies.