Fa poc més d’un quart de segle, unes persones vinculades amb el JAC Sants feien realitat el somni de veure jugar el seu equip en un pavelló cobert propi.
Les parets del pavelló del JAC Sants, al carrer Begur, acullen molts anys d’esforços, de joia, d’anhels i –també- de sofriments i decepcions. Han estat anys no només d’il·lusió sinó també de maduresa per la quantitat d’hores esmerçades en la consolidació d’una tradició associativa i esportiva.
Ara, 25 anys més tard, el JAC Sants es veu obligat a deixar el seu pavelló. Tot i el suport de persones concretes i de la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors, a la que hem compartit tota la nostra existència, la manca de suport institucional fa que hàgim d’abandonar la que ha estat la nostra casa durant tant temps.
El JAC Sants, però, no desapareix. Bona prova d’això és que l’any vinent mantindrem el mateix nombre d’equips que la temporada que ara acaba. Les dificultats vindran, però, bàsicament, a nivell organitzatiu i logístic, doncs haurem d’entrenar i jugar en diferents pistes públiques i, possiblement, també privades.
Demanem a tothom comprensió i solidaritat per tal de fer front a aquests problemes. El tarannà del JAC Sants no és el d’una entitat de serveis que organitza activitats en diferents pavellons. Som quelcom més. Som una realitat associativa i només acceptem aquesta situació com un període temporal a l’espera de trobar alternatives que respectin la nostra manera de ser. Per això us demanem que, en la mesura del possible, accepteu les dificultats que representen la dispersió dels entrenaments.
Ja hem dit que treballem per tal que aquesta situació sigui temporal. Properament farem una reunió per explicar-vos el funcionament de la temporada 2010 – 2011.
Finalment, gràcies per l’esforç i la dedicació de tots aquells que han fet possible disposar d’una instal·lació durant 25 anys. I gràcies als socis, entrenadors, jugadors i familiars actuals pel suport que ens doneu.
Convençuts que un futur millor s’albira més enllà de els dificultats actuals, rebeu una cordial salutació.
Juny 2010
